Documentals Curt.Doc

Fronteres

Entre dos límits de països, entre la civilització i un país desfavorit, entre la llibertat i l’esclavitud, entre triomfar o perdre...


Una sola paraula i varis significats. A 52 Percent, una nena busca obtenir la qualificació perfecte, per triomfar. En el cas de no trobar la perfecció, es trobarà al costat erroni de la frontera, al costat dels perdedors; és increïble el que tan sols una nena pot fer per complir un somni, una passió.
Dos països veïns, dos cultures diferents i una sola tradició. A Wagah es mostra la tradició entre pakistanesos i indis de celebrar una desfilada a la única porta entre els països que fa de frontera. És una espècia de desfilada que hi participen els militars de cada país per avera quin ho fa millor.

Persones patriòtiques, que nomes pensen amb protegir el seu país i immigrants que intenten entrar.-hi. Un desig per uns, una obligació per uns altres. A On The Line un patriòtic Americà evita l’entrada de immigrants mexicans al seu país. Sense cap escrúpol ho evita, només pensant amb el bé del seu país, dels Estats Units.
Una injustícia per uns, un bé per uns altres( segrestadors). A Slaves es mostra la frontera que hi ha entre la llibertat i l’esclavitud. Uns nens que estaven retinguts i havien vist morir els seus pares, amb un sol desig de ser alliberats i fugir d’aquelles tortures. Per sort troben la llibertat gràcies a una associació que els aparta d’aquell infern.

Quatre històries diferents, i alguna cosa en comú. La vida sempre et posa obstacles a vèncer, et posa fronteres les quals si vols seguir endavant, les has de trapassar.

Pòster virtual

http://sergibas.glogster.com/glog/

Joan Margarit

Joan margarit[1]

View more presentations from Sergi Bas Muñoz.

Un diario... y pico

La feina ben feta, acabada a temps, amb tots els apartats, que s'apropen a la perfecció del treball. He escollit el diari Un diario... y pico. Crec que ha estat preparat amb temps i es veu que no l'han fet a l'últim moment. Els acabats estàn molt bé i em crida l'atenció la portada ja que té el sumari molt ben col·locat i t'informe del que té el diari. Les fotos estàn molt ben encaixades. És un diari senzill, però molt ben fet.
El nom està molt ben encertat ja que l'Institut es diu així. 

TETRIS, Sergi bas

RESUM:
El teris, el famós joc creat a la dècada dels 80, és el famós joc de combinar formes geomètriques amb la finalitat de fer línies horitzontals complertes sense deixar espais en blanc, tot partint d'una base. Les matemàtiques són iguals, des de petits hauríem de partir d'una base i anar aprenent a poc a poc. No hauríem de deixar espais en blanc al nostra coneixement ja que en un futur ho trobaríem a faltar i hauríem d'intentar arreglar-ho per tenir un coneixement al nivell que ens toca.
Les matemàtiques són les causants al fracas escolar; un buit a la nostra ment ens satura i ens col·lapsa i provoca el desastre. És l'exemple d'un jove estudiant de batxilerat, que per cula d'haver faltat a classe 10 dies va baixar molt el seu rendiment ja que ni el professor ni el seu company de taula li van voler explicar de que anava i com es feia el nou tema, un tema anomenat "quebrados". Per sort aquests alumne va poder aprovar el batxillerat.
Les matemàtiques només es poden superar amb esforç i persistència, si et dons pervençiut en un moment de saturació, fracassaràs, però si intentes omlir la teva ment i lluitar podràs complir el teu objectiu.

REFLEXIÓ: Penso que l'article esta molt encertat. És una bona manera de veure el díficil món de les matemàtiques. Els espais que queden quan juguem malament el tetris, i la nostra manca de coneixament estàn molt ben comparats i fa que s'entengui molt bé.

 Tetris

Hasta que la dieta nos separe

1. Observa la fotografia i assenyala què és el que reflecteix i quin és el objectiu de posar-la en aquest text.Reflecteix la diferència d'hàbit alimenticis entre diferents cultures i nacionalitats. Es veu com a Europa i Nord-Amèrica hi ha mals hàbits mentre que a l'Àsia no, menjen saludabslement. EL text preten que la gent camvï els seus hàbits alimenticis.

2. Analitza la intenció de la periodista a l'hora de titular-la notícia.
Diu que el menjar ens distingeix també en classes socials, que depèn del poder adquisitiu de la persona o amb les condicions que viu es cuidarà més o menys i estarà obesa o no. La imatge pobre que teni de la societat és de prim i escanyolit o gras i deixat.

3. Explica què vol dir la afirmació: “El menjar és la nova mesura de la divisió per classes”.
No només es veu la diferència de classe social pels diners sino també pel que mengen. En alguns paísos, com Estats Units, el menjar de qualitat està a un preu molt elevat, per tant només l mengen els rics; mentre que el menjar bassura està molt més barat.
Només cal dir que la coca cola és més barat que l'aigua.

4. Explica les diferències fundamentals entre la alimentació actual en Estats Unidos Espanya.
Als Estats Units les classes mitjanes baixes es conformen en menjar menjar ràpid inustrial, mentre que són els rics els que prefereixen menjar en bons restaurants i qualitat. Mentre que a Espanya no es nota el canvi social, ja que no cal ser ric per cuidar la dieta. Una persona amb un sou baix pot menjar bé, el que passa és que van per lu barat i lo fàcil, el menjar ràpid.


5. Es pot dir que existeixen les mateixes diferències socials en els dos països per l'alimentació?
No, als Estats Units el canvi és major. Es en el sol fet de mirar l'alimentació es poden veure les classes socials, ja que la major part de les classes baixes mengen de "Mc Donalds"

6. Anota les principals característiques del canvi que sigui produït en les últimes décadas en la alimentació de els espanyols.
L'alimentació ha anat a pitjor, cada cop es mengen menys verdures i menys llegums mentre que ha augmentat molt el consum de menjars preparats, menjars ràpids i bolleries. També cal dir que no ha afectat a totes les persones per igual; ja que continuen menjan sa

7. Exposa les característiques de la dieta espanyola dels anys seixanta del segle XX en comparació de l'actual..
Espanya tindríem una taula democràtica de la qual ha desaparegut la tan lloada dieta mediterrània
per ser substituïda per una dieta hiperproteínica, rica en greixos saturats i falta d'hidrats de carboni complexos.
Sens dubte, era més apropiada la dieta espanyola dels anys seixanta, que era més propera a la dieta mediterrània. La gent ha oblidat que un plat de mongetes
amb arròs té tantes proteïnes com un plat de carn, però menys calories, i més hidrats de carboni complexos, que és el que ens falta en la dieta nacional.

8. Em vaig adonar per què els nens són objetiu prioritari de la industria alimentaria i quins productss van dirigits a ells.
Els petits són a més un objectiu privilegiat per a la indústria alimentària que posa al seu abast
una fabulosa oferta de llaminadures.

9. Explica de quina forma els rituales que acompanyen a l'alimentació influeixen negativament
sobre aquesta. Compara la nosstra situació amb la de Regne Unit.
Això inclou els horaris, les formes de menjar i les formes de comprar ". La compra diària que feien les nostres àvies, ha estat substituïda per la visita setmanal, o mensual al supermercat. Potser és una solució per frenar el deteriorament que ens situa més a prop del Regne Unit que de França en termes culinaris.



10. Investiga sobre què és la dieta mediterrànea i en què es basa, i vaig donar si el menú escolar
la compleix.
La dieta mediterrània és un tipus de dieta que des de fa segles pauta tradicionalment l'alimentació dels països banyats per la Mediterrània i que es basa en el consum de verdures, llegums, fruita, peix i d'oli d'oliva com a greix essencial. També inclou freqüentment el vi. Valora la qualitat dels ingredients i la seva varietat, que es solen cuinar de manera senzilla. El nostre menú escolar si que el compleix.

11. Busca informació i anota *entu quadern què són els hidrats de carboni complexos.
Pots llegir aquest text en: http://www.elpais.com/articulo/reportajes/dieta/nos/separe/elpepusocdmg/20110227elpdmgrep_10/tes

La visita de Pau Vidal

Pau Vidal, filòleg català ens va visitar el passat mes de febrer a l'institut. Després d'haver llegit una novel·la seva com és, Aigua Bruta i llegir alguns artlicles de diaris i fer alguns "crucis" ja estàvem preparats per rebre'l i escoltar-lo.
Pau Vidal va venir amb la seva moto, la seva moto que com bé va explicar, li havien regalat.  Qui? No ho sap. Un dia fent la seva feina al IEC de rebre les paraules que els envia la gent per triar-les si són vàlides o no va rebre un correu extrany i es va posar en contacte amb ell..
En fi, que tot va acabar amb una moto i 10000 euros a canvi de fer una novel·la al peu de la lletra com li diguessin, que és Aigua Bruta
La veritat, és una historia difícil de creure, però si més no ell l'explicava ben convençut.
A part d'això ens va portar unes quantes paraules d'origens extranys i les havíem d'endivinar i el que l'encertava li regalava un llibre de crucuigrames per fer, un gran regal. Al final de tot de la seva visita va dedicar temps al que van portar el llibre perquè els hi firmés i els posés una curiosa i única dedicatòria.