Túnez-
Tunísia s'ha convertit en la peça clau per iniciar una revolució que s'estén als països nord-africans i d'Orient Pròxim. La mort del jove Mohamed Bouazizi i les revoltes als carrers tunicinas van aconseguir enderrocar a Ben Ali, després de més de 20 anys al Govern. El món àrab comença a respirar un altre aire: el de la revolució dels gessamins.
Actualment-
Mohamed Ghanuchi
69 anys.
Primer ministre.
Egitpe-
El món està pendent d'Egipte: Hosni Mubarak s'aferra als seus 30 anys en el poder mentre milers de persones demanen la seva dimissió al carrer, continuant amb les protestes populars que van iniciar els tunecians.
Les revoltes es van empitjorar després d'en l'entrada a la plaça Tahrir (de l'Alliberament) de simpatitzants del president, que es resisteix a dimitir.
Hosni Mubarak
82 anys.
President des del 1981.
Marroc-
El Marroc és, ara com ara, el país nord-africà menys afectat per l'ona expansiva de la revolució . Aprofitant aquesta transitòria situació, el Govern ha pres mesures per calmar els ànims i va a subvencionar més hidrocarburs i aliments bàsics. però, des del 31 de gener, el carrer comença a despertar.
Mohamed VI
Argelia-
Algèria és el país més poblat i ric del Magrib, però no ha estat aliè a les revoltes. Al començament del mes de gener, centenars de joves es van enfrontar violentment a les forces de l'ordre a les principals ciutats. La rebel·lió és més juvenil, menys massiva, i més violenta que en altres països de la zona.
Abdel-Aziz Buteflika
73 anys.
President des del 1999
- Aquests dos últims països juntament amb Egipte són del que tenen poder al Nord-Àfrica, si Argèlia i el Marroc caiguessin en la revolució, Europa estaria en perill per la proximitat del Marroc a Espanya i convé que aquests països que tenen el pes estiguin tranquils i contents.
Molt bé.
ResponElimina